Carta comercial del segle XIX

Aquesta carta procedeix d'un recull de set cartes comercials d'entre els anys 1857 i 1860 trobades en un mas de Riudecols.

La família les va trobar plegades dins d'un sobre i me les va fer arribar per si podia fer-hi alguna cosa.

El suport de paper es trobava oxidat, enfosquit i foradat. Els plecs marcats d'haver estar doblegat durant anys eren molt profunds i havien acabat provocant estrips.

Després de realitzar una neteja mecànica en sec i una neteja humida es va procedir al seu aplanat i a la consolidació dels estrips i dels forats. Finalment es va tornar a plegar i es va construir un sistema de protecció adequat per la seva conservació.

Les set cartes permeten veure la relació comercial entre el destinatari (de Riudecols) i el remitent (de Barcelona),  

Es pot apreciar clarament, ja que fan referència als pagaments, a l'augment del preu de la seda o al balanç semestral.

Una curiositat a destacar són les fórmules d'acabament de les cartes:

" su afmo. S. S. Q. B. S. M. " ( su afectísimo seguro servidor que besa su mano)

És un exemple d'estructura abreujada que s'utilitzava habitualment en els escrits comercials de la segona meitat del segle XIX.

Bibliografia:

GÓMEZ DE ENTERRÍA, J. Rasgos linguísticos caracterizadores de los escritos comerciales en español durante la segunda mitad del siglo XIX. [en línia] <http://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/asele/pdf/08/08_0385.pdf> [consulta: 23 de febrer de 2016]

Targetes de visita a punt

Cabeçó

Aquesta peça, que anava al cap dels animals, servia tant per subjectar les regnes com també era un element de guarniment.

La pell està deshidratada i és per això que no llueix com hauria de fer-ho.

Després d'una bona neteja i una hidratació, recupera el seu aspecte i per tant, la seva funció d'element de guarniment.

Collaret de campanetes i picarols

Es tracta d'un collaret de guarniment que es col·locava al coll dels animals de tir (caballs, mules o ases).

Les campanetes i els picarols de coure, presentaven una capa d'oxidació important que impedia apreciar la brillantor del metall.

Després d'una neteja mecànica, les peces van recuperar la seva brillantor característica.

Si comparem les campanetes o els picarols sense òxid (a l'esquerra) amb els oxidats (a la dreta) podem apreciar la diferència.



Neteja d'una garlopa de fuster

La garlopa semblava que es trobés en mal estat de conservació ja que el seu aspecte així ho mostrava, en canvi, el seu pes no concordava amb el d'una fusta degradada.

El mal aspecte de la garlopa era degut a una capa de brutícia que formava una crosta damunt de la fusta i que impedia apreciar que es tractava d'una peça de fusta d'alzina que es trobava en bon estat.

Un cop retirada la capa de brutícia, va quedar al descobert l'aspecte real de la fusta.